OPINIÓ

Ja altres vegades l'arqueòleg Josep A. Gisbert s'ha fet ressò dels artistes de primera fila que resideixen a la Marina Alta. Ara és el torn de Juan Uslé (Santander, 1954), Premi Nacional d'Arts Plàstiques el 2002 i un dels pintors internacionals més importants de la seua generació. Uslé viu i treballa entre Cantàbria, Nova York… i Benissa.

Gisbert, que va visitar l'exposició d'Uslé a Madrid, reflexiona en aquest article sobre com les tonalitats de la terra i del mar de la comarca es reflecteixen a les obres d'un dels artistes actuals amb més prestigi a l'escenari de l'art contemporani universal.

Llenços i aquarel·les de Juan Uslé en l'exposició de la Galeria Elvira González. Madrid. Foto J.A.Gisbert.

JOSEP A. GISBERT SANTOJA. Arqueòleg.Director Museu Arqueològic de Dénia 1987 – 2022.

He de reconèixer el meu interès, no exempt de fascinació, per aquells creadors d'art contemporani que, de manera efímera o no, s'instal·len un temps en talps de la Marina Alta. Gaudeixen dels seus paisatges i destil·len, d'una manera més o menys tangible, el cromatisme del nostre paisatge en la seua obra.

Jordi Teixidor, a mitjans dels setanta, assentat al vessant del Montgó, ens ofereix una bella paleta de colors, on verds, blaus i grisos semblen extrets del nostre microcosmos vital. A Juan Navarro Baldeweg, amb estudi temporal a un lloc màgic de Xaló ja li hem dedicat recentment una ressenya del seu pas per la Marlborough Madrid; una galeria que ja és història. El 2023 vam gaudir de l'exposició de Vicky Civera, al Museu Patio Herreriano de Valladolid, companya de Juan Uslé, al que ara dediquem aquesta ressenya.

Colors i textures del mar, en un llenç de Juan Uslé. Foto J.A.Gisbert.

La fascinació la delata el nostre interès compulsiu per trobar a les obres d'aquests rastrers creadors, evidències de l'absorció d'elements del nostre paisatge i del patrimoni que ens envolta.

Juan Uslé ha presentat a la Galeria Elvira González a Madrid el 12 de setembre l'exposició Ojos en la duda, amb les seues pintures i aquarel·les més recents. La vam visitar divendres passat.

En els seus llenços trobem els colors del mar, de Cantàbria i de Benissa.

La costa de la Marina Alta, entre Moraira i Xàbia. Paleta de colors. Foto J.A.Gisbert. La comparació amb l'obra d'Uslé permet apreciar el diàleg cromàtic.

Els colors dels nostres paisatges, els seus tons i matisos, estan descrits amb mestria i excel·lència en el nostre art i la nostra literatura. Així, la màgia dels colors que ens envolten és present en aquests aurius versos de Francisco Brines, que extraiem del seu poema Elca i Montgó:

La tenebrosa muerte de los naranjos

deja  ciegos mis ojos;

anaranjada y seca, sale la luna

detrás de un mar de plomo.

Lejana, la montaña respira un aire

azul; la moja el mar,

En el descansa. Y así la sombra cae,

desde siglos, sobre el dolor de su

dureza.

Els tons de gris, de taronja, de blau i els matisos cromàtics onírics de l'ombra són molt presents a l'obra de Juan Uslé.

Pel que fa a la tècnica present en els llenços de Juan Uslé, que alguns comparen amb electrocardiogrames, permeten-me una anàlisi, amb mirada antropològica més vetusta, d'arqueòleg ancorat amb plaer en el passat.

La primera visura dels llenços d'aquesta exposició, la primera reacció davant de la seua dissecció visual, em va fer viatjar fins al meu univers tèxtil.

L'ampli ventall de tons, fruit de la investigació de l'artista, la riquesa del color, les bandes paral·leles vibrants, creades i coincidents amb els batecs del cor, com revela Juan Uslé, són per a nosaltres mirall i reflex de l'ordit de la tela, del llenç, de la estoreta i del canemàs. No trobem el teler, ni les peses, però si l'ordit i la trama creada per l'autor. Un art molt proper al de l'artesà teixidor.

Els poden semblar les analogies, potser, de difícil solubilitat, però no em resistisc a presentar-los dos testimonis per proposar-los la nostra mirada íntima i personal de les traces i els traços de l'autor. Un d'ells fa més d'un segle; l'altre, del segle XII.

Miguel Santonja Barceló, el 1887, redactava el Tractat teòric i pràctica dels Tegidos. Un manuscrit dels meus ancestres que conserve amb devoció. Entre 1927 i 1934 estava en activitat, encara que de vida efímera, la Fábrica de Hilados y Tejidos de Lana. Especialidad en Pañetes: Miguel Santonja. Alcoy. Les imatges són il·lustratives de les geometries de l'art tèxtil i no requereixen cap més comentari.

Miguel Santonja Barceló, el 1887, redactava el Tractat teòric i pràctica dels Tegidos. Foto J.A.Gisbert.

Uns versos extrets del poema titulat El mancebo tejedor, del nostre poeta al-russafi, escrit a mitjans del segle XII, seria el segon testimoni:

Es una pequeña gacela, cuyos dedos no cesan de moverse entre los hilos, como mi pensamiento, al verlo, se mueve siempre entre galanterías.

Sus dedos juguetean alegres con la lanzadera sobre el telar,

como juegan los días con la esperanza.

Oprimiendo la trama con sus manos y apretándola con los pies, parece un gamo que se debate entre las redes.

Una bellíssima imatge poètica, de fa nou segles, dels ritmes d'un teixidor. Una successió d'accions que deriven del cor i del cervell d'un artesà associades a un teler vertical, amb un canemàs i amb un ordit i unes traces precises.

En l'obra de Juan Uslé  perceb la sonoritat dels batecs del cor, tal com ressò i ritme del teixidor. Art artesà.

Si forces la vista i mires minuciosament la seua obra, trobes l'ordit i la trama que generen els seus pàlpits, precisos, a colp d'autocontrol, en un canyàs d'autor de geometries rígides i colors, com hem destacat en el títol, presents en els seus paisatges vitals; a Saro (Cantàbria), Nova York i Benissa.

La Mercè, 2024.