La moratòria de lloguers turístics durant sis mesos només serveix per aplacar algunes consciències
OPINIÓ
PODEM XÀBIA.
La moratòria dels permisos de lloguers turístics és un pas a la direcció correcta. El que no s'entén és la durada de només sis mesos. Perquè no hi haja tants turistes al novembre i febrer i es puguen concedir noves llicències al màxim per a l'estiu 2025?
Ara de veritat, més de 6.000 allotjaments turístics és un nombre massa elevat per a Xàbia, però això no és l'únic problema. Si multipliquem els 6.000 allotjaments per – diguem – sis ocupants i hi afegim els 30.000 habitants censats arribem a 66.000 persones, ni tan sols la meitat dels estimats 150.000 que arriba a suportar el municipi cada estiu.
Quins altres aspectes cal tindre en compte? Sens dubte hi ha també molts allotjaments de lloguer de vacances que no estan donats d'alta i cal més control.
Però també cal ficar per fi en aquest compte, i encara que faça mal, la construcció d'apartaments i xalets, els que no siguen de lloguer. A l'estiu arriben els propietaris, els seus fills i amics amb tot el dret del món a sa casa i gaudeixen de les vacances i de l'estiu. Això vol dir que cada pis, adossat o xalet que s'està construint contribueix a la massificació i la turistificació. I no, aquestes edificacions no seran habitatges; una ullada a Idealista.com revela que dels primers (=més barats) 50 pisos de lloguer només tres són per a tot l'any: dos estudis (=per a 1 persona) de 600 i 800 €, respectivament, i un pis de dues habitacions per 900 €. Una cosa semblant passa amb els pisos en venda, que comencen per 120.000 per a un estudi (=1 persona). O siga, que NO s'estan construint habitatges, sinó un parc turístic.
És cert que la construcció a Xàbia crea riquesa, però també destrueix riquesa mediambiental, cultural, de cohesió social i de qualitat de vida. A més, ha demostrat en les últimes dècades que tampoc no resol el problema d'accés a un habitatge assequible, com demostra la situació actual a Xàbia. L'única solució a aquest problema és, com s'ha demostrat a altres països de la UE, l'habitatge públic. El paradigma de l'habitatge assequible és Viena (gairebé 2 milions d'habitants), on al voltant d'un terç de l'habitatge és públic i on encara es paguen per un pis de 70 m² al centre de la ciutat 500 € amb un salari mitjà que gairebé dobla l'espanyol!*. Igual que ací.
*Fonts:
-https://datosmacro.expansion.com/paises/comparar/austria/espana?sc=XEAA
-https://es.euronews.com/2024/03/08/vivienda-social-sigue-siendo-viena-un-modelo-a-seguir