• El gran problema és que a les àrees de més perill de desastre queden moltes parcel·les per construir i ACEC hi exigeix ​​una moratòria

• L'últim ple ja va aprovar eliminar edificacions previstes a tocar de la ribera d'un barranc

És una cartografia pública que es troba en el geoportal de la pàgina web de l'Ajuntament de Calp que obri la porta a la reflexió, ja que plasma que no es pot construir com abans. Són els diferents mapes que aborden els riscos d'inundacions a tot el terme a partir de les dades del Patricova i del Sistema Nacional de Cartografia de Zones Inundables. Tots dos documents revelen una situació preocupant en paraules de l'Associació Cultural de Calp (ACEC).

El mapa que mostra els diferents nivells de risc d'inundacions a Calp.

Si se superposen tots els mapes continguts en aquest geoportal tindríem la situació següent reflectida en el mapa superior; les línies en color blau fosc determinen aquelles zones de més perill d'inundació, on podrien concentrar-se el 80% dels danys. Les superfícies en to magenta revelen les àrees de flux preferent per on circularà l'aigua en cas que hi haja casos de desbordament.

En color blau cian, els entorns que pateixen una frequència alta d'anegacions, en frequències de cada 25 anys. I finalment en gmama groga/taronja la perillositat geomorfològica determinada pel Patricova vinculada a tàlvegs i barrancs.

Tot això només és la imatge de conjunt, però després es pot ajustar més el focus i analitzar problemàtiques més concretes a tres àrees de Calp. Les més perilloses.

1. Barrancal del Pou Roig: tolls que permeten el bany al carrer La Pinta, restaurants, supermercats i el Suitopia

Aquesta primera àrea de perill d'anegacions inclou les zones perifèriques del barranc del Pou Roig i engloba una part del carrer de la Pinta on quan plou es formen tals tolls que fins i tot hi ha gent banyant-se durant precipitacions estivals.

També inclou l'inici de l'avinguda Europa, amb una àmplia successió de bars i restaurants, l'edifici Etzezurri, la totalitat de l'hotel Suitopia i els carrers d'Alemanya i Dinamarca envoltant la plaça on s'ubica el mercat artesà a l'estiu.

A la zona superior, parteix de l'avinguda dels Exèrcits Espanyols, incloent-hi la zona de menjar ràpid i el supermercat MyMercat, del mateix grup que el Suitopia.

Es tracta d'un entorn integrat per diverses parcel·les susceptibles de ser urbanitzades on si s'executa qualsevol obra s'elevaria la resistència a l'absorció de l'aigua i, per tant, encara s'ampliaria més l'àrea d'inundació cap a les construccions veïnes actualment no afectades.

Les Salines i el Saladar: tot pot anar a pitjor

La mateixa casuística es produeix a les Salines i al Saladar, on hi ha àmplies zones inundables de flux preferent perquè no tenen desenvolupament urbanístic. Però quan desembarque el formigó, l'àrea d'afecció, lluny de dissipar-se, augmentarà. La pressió urbanística sobretot aquest entorn ha sigut una constant els darrers anys.

La Fossa: Risc on es projecta un macrohotel

A la zona de la Fossa, l'aigua s'acumula ja sempre s'obri pas a través de l'avinguda Joan Carles I, un eix viari principal flanquejat a un costat per la platja i a l'altre per una àrea propera a les Salines. Es tracta d'un entorn una altra vegada amb parcel·les urbanitzables i pendents de tramitar on hi ha previst, tot i que el pla de moment està paralitzat, l'hotel Colossus de les dues torres.

També ací el desenvolupament urbanístic agreujarà el problema de les inundacions i l'estancament de l'aigua, ja que els mecanismes de desguàs no donen abast davant les precipitacions i l'escorriment. Aquesta última es defineix com el flux d'aigua que envaeix la superfície d'un terreny en lloc d'infiltrar-s'hi quan el terra està saturat, és impermeable o la taxa de precipitació supera aquesta capacitat d'infiltració.

El perill del desenvolupament sense planificació

"El que resulta més alarmant és la presència de nombroses parcel·les urbanitzables encara no construïdes en aquestes zones d'alt risc", adverteix ACEC. Què passarà si es construeixen? Doncs que "el desenvolupament urbà en aquestes àrees no suposaria només un perill directe per als futurs edificis, sinó que també podria exacerbar significativament els problemes d'inundació per a les construccions veïnes".

Això és així perquè "la impermeabilització del sòl que acompanya l'expansió urbanística redueix la capacitat d'absorció natural del terreny i augmenta el risc d'inundacions en àrees circumdants".

Casos preocupants

Projectes com el Colossus a la Fossa "són exemples clars de desenvolupaments que podrien agreujar seriosament els problemes d'inundació". A més, l'avinguda Joan Carles I, ja propensa a l'acumulació d'aigua, encara es voria més afectada si es permet el desenvolupament urbanístic sense les degudes precaucions.

Una crida a l'acció

ACEC qualifica d'"imperatiu" que les administracions municipal i autonòmica "es prenguen seriosament aquests advertiments". amb mesures concretes. Primer, "necessitem una moratòria immediata sobre nous desenvolupaments a zones d'alt risc fins que s'implementen mesures de mitigació adequades".

També cal "una revisió exhaustiva dels plans urbanístics prioritzant la seguretat sobre els beneficis econòmics a curt termini", així com "inversió en infraestructures de drenatge i sistemes de gestió d'aigües pluvials capaces de donar resposta a esdeveniments climàtics extrems". I, finalment, "programes d'educació pública sobre els riscos d'inundació i mesures de preparació per a emergències".

El futur ja està ací

La qüestió comença a estar ben present en la gestió de l'Ajuntament de Calp. A proposta del regidor de Territori, Juan Manuel del Pino, el darrer ple va aprovar una modificació del Pla General per retirar l'edificabilitat prevista a les riberes properes al barranc del Quisi i traslladar-la a una altra zona del pla parcial La Senieta.

Del Pino va subratllar que aquesta decisió implica complir amb la normativa del Patricova, cada volta més exigent pel risc del canvi climàtic. I va assegurar que el seu departament utilitza com a guia per a la seua gestió diària precisament aquests mapes continguts en el geoportal sobre inundacions que no es poden obviar.

Més seguretat i menys desenfrenament

ACEC alerta que el canvi climàtic està augmentant "la freqüència i la intensitat" de fenòmens extrems i adversos com les grans inundacions. Per això, "no ens podem permetre ignorar els advertiments que ens brinden aquests estudisç2.

Al contrari, "és hora que la nostra comunitat prioritze la seguretat i la sostenibilitat a llarg termini sobre el desenvolupament desenfrenat perquè només mitjançant una planificació acurada i una acció decidida podem protegir els nostres ciutadans i preservar el nostre entorn per a les generacions futures".