LA MARINA PLAZA
9 octubre A Punt
SUBSCRIU-TE
Inicia sessió
Periodisme, passe el que passe
Publicat: Diumenge, 8 setembre, 2024

Només una primera pedra en 28 anys: la història interminable de la Ronda Nord de Dénia

  • El llavors alcalde Pedro Pastor i el president del parlament valencià, Vicente González Lizondo, van inaugurar el 1996 l'avinguda de les Corts, que gairebé tres dècades després continua pendent d'executar

  • Adjudicacions fallides, anul·lacions judicials i planejaments avortats han impossibilitat en tot aquest temps tancar la circumval·lació de la ciutat

Dimarts, 26 de març de 1996. Eixe dia, sent Pedro Pastor alcalde de Dénia, la Mesa de les Corts Valencianes es va desplaçar fins a la ciutat per celebrar la reunió a la Torre del Consell del castell. La visita, tot i això, s'estendria a altres racons del municipi. A la Casa de Cultura, per inaugurar una exposició sobre la història del parlamentarisme valencià; a la sala de plens de l'Ajuntament de Dénia, per a un acte institucional amb presència d'alcaldes de tota la Marina Alta, o al Club Nàutic, per a un dinar, també amb presència dels primers regidors.

Però la jornada va tindre com una de les fotos més simbòliques en un lloc determinat on s'uneixen el nucli urbà i la carretera de les Marines, davant del Restaurant Fernando. Una foto per a la història, ja que s'hi va quedar precisament en història. Han passat 28 anys i allà segueix el rastre del que hauria pogut ser i no va ser.

La imatge va quedar retratada en l'edició del 30 de març del 1996 del setmanari Canfali Marina Alta; és la que segueix.

Només una primera pedra en 28 anys: la història interminable de la Ronda Nord de Dénia

📷CANFALI MARINA ALTA 30/3/1996

El llavors president de les Corts Valencianes, Vicente González Lizondo, i l'alcalde Pedro Pastor descobreixen, juntament amb el vicepresident primer del parlament autonòmic, José Cholbi, la primera pedra amb la placa de què seria l'avinguda de les Corts Valencianes. El vial que enllaçaria des d'allà amb l'avinguda d'Europa conformant així el traçat de la Ronda Perimetral al tram nord.

Aquella Ronda Nord no es faria mai realitat. Hui, 28 anys després, el que havia de ser el seu traçat és un carril de mala herba i runes, però allà continua aquella pedra amb la placa a pocs metres del mar, parcialment oculta per la vegetació:

Només una primera pedra en 28 anys: la història interminable de la Ronda Nord de Dénia

Una ronda que va resultar il·legal

Aquella Ronda Perimetral que va arribar a adjudicar l'Ajuntament l'any 2001 no es va arribar a executar. Era il·legal, tant en la forma com es va aprovar com en el fons, com acabarien dictaminant els tribunals. Primer va ser anul·lada per un defecte formal en el procediment, arran del recurs d'un particular. Després, l'any 2006, una altra sentència va dictaminar que el projecte no s'ajustava a la llei per no tindre projecte d'urbanització, els programes no tenien cèdula d'urbanització i faltava la connexió a l'exterior de cada sector. Aquella sentència judicial eximia l'Ajuntament de Dénia de pagar les milionàries indemnitzacions que reclamaven les adjudicatàries.

El Pla General Estructural, l'enèsima oportunitat per a la circumval·lació

Encara va arribar a adjudicar un parell de vegades més l'Ajuntament aquesta ronda nord maleïda. Però la conjuntura econòmica, quan la crisi de la rajola a partir del 2007, o la contínua anul·lació pels tribunals dels successius planejaments municipals ho han fet impossible. Així que ara que Dénia torna a comptar amb un Pla General, apareix novament l'oportunitat per fer realitat el projecte.

De fet, aquests terrenys continuen abocats a acollir la ronda urbana pel nord. El Pla General Estructural en vigor, i el seu estudi de mobilitat, mantenen aquest traçat, encara que reconfigurant-lo com a via parc. És a dir, una gran avinguda en què els dos sentits de la circulació vagen separats per zones verdes.

Contingut patrocinat

Hui en portada

La Marina Plaça, periodisme passe el que passe... sempre

Portem junts 11 anys. I junts hem viscut ja de tot: inundacions, incendis, crisi, moments durs i altres molt bons, gestes socials i onades de solidaritat de les quals ens hem sentit orgullosos... Per això, tampoc ara anem a rendir-nos. Volem seguir amb tu, fent el que sabem fer: periodisme. Ens ajudes?

SUBSCRIU-TE