JOSE LUIS LURI

Mi madre, María Cabrera, era una mujer discreta que llevó todo el peso de la organización y servicio del Parador de Ifach en sus primeros tiempos. El hotel tuvo mucho éxito, estaba siempre lleno de personalidades, políticas y militares. En guerra vivimos en un chalet próximo, aunque en los peores momentos marchamos a Benissa, a una casa que teníamos junto a la estación. Pero la posguerra fue durísima y con los problemas de carburante el hotel se quedó vacío de clientes. Recuerdo siempre con pena la carretera de acceso sin coches. El establecimiento no daba para sostener a dos familias. Antonio García Sapena compró nuestra parte y con ese dinero pudimos acometer las obras de reforma de la Venta La Chata, y la abrimos enseguida como parador. Sería esto, muy a finales de los años cuarenta (María Giner Cabrera. Recuerdos sobre su madre, Ana María Cabrera Santacreu).

María Cabrera Santacreu.

Dins del marc d'inversions i modernització del país, l'abril del 1928 es va crear el Patronat Nacional de Turisme, en vista del gran esdeveniment i aparador que suposaven les dues exposicions internacionals de Barcelona i Sevilla del 1929. En aquell moment històric, el règim de Primo de Rivera mostrava símptomes d'esgotament i, tot i que els efectes de la crisi econòmica començaven a sentir-se amb força, el país necessitava un organisme turístic estatal comparable al d'altres nacions europees. L'estat espanyol, amb un projecte ambiciós i costós, es va convertir en hoteler dins d'un sector emergent que mai no havia gaudit de l'interès governamental.

La xarxa destabliments del Patronat va introduir modalitats entre els paradors i albergs que gestionava lEstat de forma directa, els cedits en arrendament amb subvenció i els que finançava mitjançant garantia hipotecària o aval. L'edificació d'un Parador a les proximitats de Calp, inclòs dins la xarxa d'establiments tutelats per l'Estat, va constituir una atractiva oportunitat per a la població que va haver d'esperar pocs anys per començar a materialitzar-se. Antonio García Sapena, Cantó, alcalde de Calp el 1931, es va unir al projecte a Manuel Giner Ivars, un jove emprenedor que havia passat uns anys a Amèrica i era marit d'una de les propietàries de l'antiga Venda de La Chata. Tots dos es van fer amos de la idea i van decidir associar-se per tirar endavant aquesta iniciativa pel seu compte.

El Parador d'Ifac en obres, 1934. Font: Arxiu familiar.

L'eixida d'Antonio García de l'alcaldia el va involucrar de ple en la planificació de les obres del Parador d'Ifac i de les infraestructures públiques necessàries per millorar els seus accessos, juntament amb el soci, el també regidor del PRR (Partit Republicà Radical) Manuel Giner. El Parador va obrir les portes el maig del 1935 i es va convertir en un referent hoteler de primer ordre en situar-se a mig trajecte de la denominada Ruta del Sol, una via costanera clau per al turisme de l'època.

Manuel Giner Ivars (1899-1967), marit de María Cabrera. Anys 30 Font: Arxiu familiar.

María Giner Cabrera (1931), filla de Manuel Giner Ivars i Ana María Cabrera Santacreu, La Venta, narra sobre la història de la seua família:

Mi padre se marchó muy joven a Estados Unidos, con 17 años, junto a otros benisseros. Era de salud delicada, pero muy dispuesto para todo, trabajó en unas minas, que era una labor dura. Allí estuvo siete años, en Filadelfia, y al volver se casó con mi madre. Vivíamos en la calle Purísima de Calpe. [Allí Manuel Giner dirigió en aquellos años un establecimiento de restauración y espectáculos que identificamos como el Teatro Alhambra. Nuestra interlocutora no conserva memoria de este hecho]. Mi padre volvió de América con un traje blanco, ideas nuevas y algunos ahorros. Vio las posibilidades turísticas de esta costa. Se asoció con Antonio García, aunque también tuvo un negocio de transporte de pescado. La relación entre los socios del Parador fue siempre muy buena.

Pasaport americà de Manuel Giner Ivars. 1922. Font: Arxiu familiar.

La relació societària es va mantindre estable fins a finals dels anys 40, quan els socis van decidir separar-se. Amb els diners obtinguts de la venda de la seua part, Manuel Giner i la seua dona, María Cabrera, van emprendre la modernització de l'antiga Venta La Chata, situada a la carretera entre Benissa i Calp. En poc de temps, aquest lloc es va convertir en un atractiu punt d'hostalatge, tant per a clients habituals com per a viatgers de pas. Si bé la visió emprenedora de Giner va ser clau per impulsar aquests negocis, va ser la feina silenciosa i constant de Maria, que es va dedicar de ple a la gestió diària de l'establiment, la que va resultar crucial per a l'èxit de l'empresa. En els seus inicis, l'hostatgeria va obrir amb el nom d'Albergue Venta La Chata, però prompte va haver d'eliminar-se la paraula alberg per la competència que suposava aquesta denominació per a la cadena d'allotjaments estatals.

Vista del menjador-terrassa, al costat de les portaladas d'accés a l'interior i pati. Font: Ifac filatélico.

El poeta Ricardo Ferrando Cabrera, nebot de Maria Cabrera, relata que Manuel Giner i sa tia van adquirir la Venta La Chata de sa mare, Teresa, que l'havia heretada juntament amb altres propietats familiars. Segons Ferrando, aquesta decisió va ser molt encertada per a tots dos. Teresa tenia tres germans: Maria, Pepa i Miguel. Les germanes es van casar joves, i els seus marits gaudien d'una sòlida posició social, pertanyien a una classe distingida de senyorets que, en paraules de Ferrando, "és una espècie hui extinta als pobles". Entre aquests cunyats hi estava Ricardo Ferrando, de Rafelcofer; Manuel Ferrer Perles, conegut com a Chocolate i més tard assentat a Dénia, i el mateix Manuel Giner. Ferrando descriu el seu oncle com un home elegant, de port distingit, aficionat a la caça i molt curós amb el seu hort. Giner gaudia del cafè i el conyac, sempre amb moderació. Tot i que la seua salut era fràgil a causa de la diabetis, va ser la seua dona, María Cabrera, qui va assumir gran part del pes del negoci. Segons Ferrando, els fills de Giner van rebre una educació privilegiada, destacant que van tindre una institutriu que els ensenyava francès, una cosa poc comuna en aquella època.

Matrimoni Giner-Cabrera, amb dos dels seus fills, Manuel i Maruja. Font: Arxiu familiar.

Ferrando afegeix: María era una persona humilde, trabajadora incansable y meticulosa en todos los aspectos. Se aseguraba de que en la cocina se usaran solo ingredientes naturales, lo que dio al restaurante del hotel una excelente reputación. Todo el personal del Parador de Ifach se trasladó con ellos a La Chata cuando la abrieron, incluida la tía Jerónima [Jerónima Mendoza Almiñana], una mujer de L'Alfàs del Pi, de gran personalidad y saber estar con los clientes, que se convirtió en la mano derecha de María. La venta fue una universidad hostelera, en la que muchas jóvenes consiguieron una excelente formación profesional. El establecimiento funcionaba con un trato excelente al público.

Clients de pas davant de la venta. 1957. Font: Joaquín Vázquez Jacky.

La Venta La Chata es va fer famosa per la seua oferta gastronòmica, amb plats que prompte es van convertir en clàssics de la zona. Entre ells destacaven la sopa de la tia Jerònima, que es cuinava diàriament amb gamba i escamarlà fresques, acompanyades de rap, que es va fer molt popular. Altres plats anomenats eren el corder al forn i la graellada de peix, preparada amb els productes que es rebien frescos cada dia des de Calp. A més, la venta comptava amb un cup on es xafaven anualment més de 10.000 quilos de raïm per produir un vi de la terra que competia amb les marques embotellades. La producció es conservava en una dotzena de botes, entre les quals en destacava una de 300 litres de fondilló que procurava un caldo molt apreciat per la seua qualitat. Altres productes elaborats al lloc incloïen l'oli de les oliveres de les finques veïnes, i els embotits, realitzats a partir de les matances anuals.

Perspectiva de la Venta La Chata, al costat de la N-332. Anys 60. Font: Joaquín Vázquez Jacky.

Menjador interior i sala. Font: Arxiu familiar.

UN ESTABLIMENT FAMILIAR CENTENARI

La història de la VenTa La Chata es remunta a la primera meitat del segle XIX, quan la benissera Josefa Femenía Estrada (1804-1880), coneguda com la tia Chata, i el seu marit Francisco Cabrera Peris van inaugurar l'establiment després de l'obertura del nou camí entre Calp i Benissa. En els principis es tractava d'una casa de cultiu, però prompte es va transformar en un important punt de parada per a viatgers i carruatges. Miguel Cabrera Femenía, fill del matrimoni i nascut el 1841, va assumir el negoci familiar, que va passar a conèixer-se com a Venta de Cabrera, com apareix ressenyat en el plànol de Coello del 1859. Miguel es va casar amb Josefa Bañuls Bertomeu, del Pí, qui estava vinculada als Bañuls de la Cometa. La venta, situada en una finca de quinze fanecades, va continuar en funcionament baix la propietat de Francisco Cabrera Bañuls, nét dels fundadors, fins al primer terç del segle XX.

Foto familiar. Francisco Cabrera, El Chato, amb la seua esposa Ana María Santacreu i fills. D'esquerra. a dreta: Pepa, Miguel, Maria i Teresa. Font: Arxiu familiar.

Al llarg de la seua història, l'hostatgeria es va adaptar als canvis de l'època, oferint serveis millorats i ampliacions per acomodar els viatgers. A més de servir com a posada, va ser un punt de trobada per a professionals com el veterinari, el ferrador i el mestre d’aixa. Les imponents portalades que encara conserva suggereixen que l'establiment va mantindre una rellevància considerable en el trànsit terrestre comarcal, amb capacitat per allotjar carros i tartanes de grans dimensions. Amb l'obertura de l'autopista AP-7, el trànsit rodat per la Nacional 332 es va reduir de manera considerable, tot i que l'establiment va resistir bé la contingència, mantenint el seu atractiu turístic i la clientela internacional. Actualment, la venta continua sent propietat de la família original i segueix explotada com a negoci hostaler, conservant viu el llegat d'un establiment centenari.

Celebració familiar. Finals dels anys 40. Font: Arxiu familiar.