• Només durant l'últim any el nombre de piscines a la Marina Alta s'ha incrementat en 301, i ja que s'acosta a les 38.000

És sostenible el model urbanístic i turístic de la Marina Alta? L'eterna pregunta ressorgeix en moments com l'actual, en què l'escassetat d'aigua comença a posar en perill l'abastament a diferents punts de la comarca, mentre que el turisme i la construcció continuen sent els principals motors de l'economia local. I es construeixen, sempre que es pot, cases amb piscines.

El model de xalets amb piscina, com els de la imatge presa a Dénia, dispara el consum hídric.

En només un any, el nombre de piscines a la Marina Alta s'ha incrementat el 301, passant de 37.629 a 37.930. A la primera comarca on es va decretar la situació d'emergència per sequera a tota la Comunitat Valenciana, i on hi està el primer municipi de tota l'autonomia que s'ha vist obligat a prohibir el consum humà d'aigua.

Un dels municipis amb més piscines, el primer a quedar-se sense aigua potable

Des de divendres passat, ja no hi ha aigua potable a Teulada-Moraira. El descens del nivell dels pous ha provocat la intrusió d'aigua marina, i això ha disparat els nivells de nitrats per damunt del llindar apte per al consum humà. En situació crítica, encara que de moment manté com a potable el proveïment, hi està també El Poble Nou de Benitatxell.

Precisament Teulada és una de les poblacions amb més piscines a la Marina Alta, i fins i tot d'Espanya. En aquesta comarca, només el superen Xàbia i Dénia, i en el rànquing nacional ocupa el lloc número 22. Té 4.832 piscines, el que suposa una per cada 2,59 habitants.

On més piscines hi ha en relació amb la població és al Ràfol d'Almúnia, amb 2,28 habitants per cadas instal·lació. El segueixen el Poble Nou de Benitatxell (2,47), Teulada, Benissa, Els Poblets, Xàbia i Llíber.

En termes absoluts, en canvi, és Xàbia on hi ha més piscines. De fet, és el sisè municipi de tot Espanya que més en té: 9.199 (comptant només les no cobertes). En aquest rànquing, Dénia està en el lloc 18, Teulada en el 22, Calp en el 26 i Benissa en el 42.

L'exemple extrem del polèmic PAI de Llíber: 488 cases i 488 piscines

Està vist, tenint en compte que continua el creixement en el nombre de piscines, que ni se n'ha frenat la construcció ni sembla que la població renuncie a comptar amb la seua pròpia. Hi haja sequera o no, les promocions d'habitatges més preuats en disposen totes. Però hi ha casos extrems, com el del controvertit PAI Medina, a Llíber. Un projecte de 488 habitatges, cadascun amb la seua piscina.

La plataforma Salvem la Vall fa temps que denuncia la insostenibilitat del projecte i emprèn accions per intentar-lo paralitzar, igual que formacions polítiques com Compromís. I fins i tot les dades de la CHJ alerten que no hi ha aigua per a aquest projecte.

La prohibició d'omplir piscines xoca amb la falta de control

A l'actual context de sequera, diversos ajuntaments de la comarca ja han dictat la prohibició d'omplir piscines. Ara bé... ¿disposen realment els consistoris d'armes per controlar això? En realitat no deixen de ser apel·lacions municipals a la solidaritat dels propietaris en moments d'escassetat d'aigua, que no se sap ben bé fins a quin punt tenen la resposta pretesa.