El demolidor informe que plasma amb xifres que la Marina Alta no té aigua per a 500 xalets de luxe a Llíber ni per a molts altres
- Les al·legacions presentades per Acció Ecologista-Agró alerten que el nou pou que la promotora destinarà al complex urbanístic en realitat hauria de servir per assegurar el proveïment actual de les zones que ja pateixen restriccions
- Mostra el dèficit hídric que per la crisi climàtica amenaça no només les aigües subterrànies de la Depressió de Benissa, sinó tot el sistema de la comarca
Un informe amb dades objectives de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer i dels ajuntaments implicats plasma de forma diàfana dues coses, que es mire per on es mire ara mateix tota la zona de Benissa i la Vall de Pop no té prou recursos hídrics per proveir els 488 nous xalets d'alta gamma que la promotora VAPF alçarà a Llíber i que hi ha un descontrol preocupant sobre quin volum d'aigua s'està gastant realment a la Marina Alta, un territori en alerta roja per sequera.
L'estudi és l'al·legació que Acció Ecologista-Agró ha preparat a l'expedient de concessió d'aigües subterrànies del terme de Llíber que es va publicar el 24 de juliol passat per impulsar aquest nou PAI. I exigeix que no s'autoritzen extraccions per a noves urbanitzacions o que en tot cas els nous pous servisquen per a una altra cosa ben diferent: assegurar l'abastament actual, no per acollir nous increments de població.
Tres dures realitats
Per a eixa exigència, a Acció Ecologista-Agró li sobra amb tres conclusions; la primera, que un augment de les extraccions a la zona conduirà a la massa d'aigua subterrània de la Depressió de Benissa, en un escenari de crisi climàtica com l'actual, "al mal estat quantitatiu". A més, a tota la zona ja s'estan produint restriccions a l'abastament de les poblacions afectades pel futur complex urbanístic –Llíber, Parcent, Xaló i Alcalcalí– que obeeixen no només a la sequera, sinó als problemes històrics dels pous de Parcent. I per si no n'hi haguera prou, hi ha una deficient informació sobre els bombaments reals a la massa d'aigua subterrània.
Els informes que demostren que no hi ha aigua
L'al·legació comença des del principi, és a dir, analitzant el volum total dels drets hídrics de què disposa actualment l'Ajuntament de Llíber, governat pel PP:
Ací ja comencen els problemes. Segons informa l'enginyer municipal d'Aigües d'un altre ajuntament, el de Xaló, aquesta primera instal·lació, la del Consorci per a l'Abastiment i Sanejament Marina Alta, "no es troba en servei des de fa prop de 10 anys, atesa la mala qualitat de l'aigua subministrada pel pou i l'alta presència de clorurs". Així que sorprenentment l'única font actual de proveïment per a Llíber és la segona que apareix en el quadre, la de la Comunitat de Regants de la Vall del Pop.
La conseqüència és lògica; com consta en un altre informe, en aquest cas de l'Oficina de Planificació Hidrogràfica, els volums extrets i pagats per l'Ajuntament de Llíber a la CRU Vall del Pop van superar àmpliament en els darrers cinc anys el volum objecte de concessió. Per això, Agró es pregunta: "No s'hauria d'incoar expedient sancionador per incompliment de les condicions de la concessió?".
La promotora del complex urbanístic de Llíber, però, ha al·legat que posseeix un altre pou amb cabals suficients per abastir el gairebé mig miler de futurs xalets. Tot i això aquest aqüífer es troba 1.700 metres del que pertany al Consorci de la Marina Alta, aquell que no podia utilitzar-se pels clorurs. Així que sorgeix una segona qüestió: "És potable l'aigua [del nou aqüífer] o també presentarà problemes de clorurs?".
La preocupació hídrica a tota la comarca
Tot plegat porta a una anàlisi més general, i igual d'alarmant, sobre la veritable capacitat hídrica de tot aquest entorn de la Marina Alta i sobre quin és el veritable estat de la massa d'aigua subterrània de la depressió de Benissa, amb una extensió de 270 km2 i un sol piezòmetre (indicador de mesura) a uns 7,5 quilòmetres del pou de la promotora de Llíber.
Hi ha una memòria anomenada Sistemes d'Explotació i Balanços, del Cicle de Planificació Hidrològica 2022-27 de la CHJ, que adverteix que fins al 2039, si es té en compte l'efecte del canvi climàtic, la massa de aigua subterrània de la Depressió Benissa patirà en els recursos una minva d'un 43,3%, gairebé la meitat.
No és una situació aïllada. Tota la comarca arrossega aquest problema i el mateix document subratlla que "el sistema Marina Alta presenta un desequilibri important entre extraccions i bombament disponible en la situació actual, atès que s'estima un dèficit en les masses d'aigua d'uns 11 hm3/any".
Aquesta situació es podria revertir "amb el programa de mesures d'estalvi previst mitjançant la reordenació i la substitució de bombaments", però la memòria afegeix que "el balanç estimat a les masses d'aigua es tornaria novament negatiu si es volguera materialitzar el global dels drets concedits amb un dèficit global d'uns 24 hm3/any".
I no només això. Aquesta situació de dèficit "igualment es produirà amb la reducció de recursos disponibles prevista com a conseqüència del canvi climàtic amb un dèficit estimat novament d'uns 11 hm3/any".
Digne d'un conte de Kafka
Per si no n'hi haguera prou, hi ha una segona problemàtica molt seriosa: l'escassíssima informació que maneja la Confederació Hidrogràfica del Xúquer. En el cas de la depressió de Benissa, l'organisme admet que entre els anys hidrològics del 2016 al 2020 simplement "no hi ha informació" d'aquesta massa d'aigua. Però l'any 2020-21 s'afirma que està "per damunt de la mitjana". "Per damunt de quina mitjana si no hi havia informació de la massa?", torna a preguntar-se Agró.
Després, gairebé com si fos un conte de Kafka, s'afegeix que l'any hidrològic 2021-2022 "no ha existit en aquesta massa variació significativa" no se sap de què, sobretot perquè per a l'exercici següent, 2022-23, una altra vegada s'argueix que "no hi ha dades significatives".
Des del punt de vista comarcal, el problema és idèntic, ja que el seguiment del Pla Hidrològic estableix que el sistema d'explotació de la Marina Alta "disposa actualment d'a penes un 15% de control sobre el volum total d'ús". Aquest control fins i tot és menor quan es tracta dels recursos d'origen subterrani, malgrat que són els majoritaris a la demarcació.
Per fi per a l'exercici 2021/22 hi havia ajuntaments que havien facilitat els seus volums de subministraments urbans (Calp, Ondara, Gata, Pedreguer, Pego o Xàbia), però altres dels que no hi havia constància, entre ells els de la zona afectada pel complex urbanístic: Llíber, Parcent, Xaló o Alcalalí.
