La protecció mediambiental a Dénia: el postureig com a exercici
OPINIÓ
JUAN LUIS NADAL. Indígena local i membr d'Acció Ecologista Agró
- Joan és un magnífic arbre protegit en sòl públic del Vessanes i no només no s'ha implementat cap acció que en millore les seues condicions, sinó que s'està posant seriosament perill la seua vida
- Si això passa a la vista de tothom i amb el beneplàcit de les autoritats, què podem esperar que li passe al ficus de la Mistel·lera o al garrofer de la Venda de la Posa?
Pot ser que “aparentar” siga un fenomen associat als temps que vivim actualment, però com bé apuntava el general romà Julio Cesar fa 2000 anys, el “postureig” ja era aleshores una eina d'estatus i poder a tindre en compte.
I si oferir una imatge falsa o distorsionada del que som està a l'ordre del dia en l'àmbit social, gairebé podríem concloure que on aquest recurs està clarament institucionalitzat és en aquelles àrees de la política relacionades amb la gestió mediambiental. Potser no estem en el moment de la història en què hi ha més desplegament informatiu, més lleis promulgades i més recursos econòmics aportats en pro de la sostenibilitat mediambiental i, alhora, el moment de la història que a més velocitat s'estan deteriorant conjunt d'ecosistemes del planeta?
Vam poder vore recentment a la comarca, com es llançava una campanya informativa en defensa de la posidònia oceànica que costava uns quants milers d'euros, alhora que es tramitava una regeneració del litoral de conseqüències impredictibles per a la supervivència d'aquesta planta valorada el 14 milions d'euros... tot això avalat pels organismes mediambientals pertinents.
Però si volem comprendre la magnitud exacta d‟aquestes dinàmiques teatrals en matèria de conservació del patrimoni natural, res com la història de Joan.
Joan és el nom amb què van batejar un arbre magnífic ubicat al pati del col·legi Les Vessanes. Aquest exemplar de xop apareix recollit com a arbre singular d'interès local en el Catàleg d'arbres i arbredes monumentals i singulars d'interès local de Dénia, amb un coeficient de monumentalitat notable, i per tot això es contempla uns criteris de protecció. Dit ras i curt, és un arbre protegit en sòl públic, per al qual s'estableix un perímetre de protecció de 27 metres al voltant del tronc.
En el moment en què Joan és declarat exemplar protegit, una part de la superfície que alberga les seues arrels ja està formigonada i destinada a zona de jocs, així que en successives reunions mantingudes en el Consell Assessor de l'Arbrat -un altre espectacle teatral la finalitat bàsica del qual és justificar l'eliminació d'arbres- se suggereix, encara que no es recull en l'acta, que podria ser bo per a la salut de Joan foradar tota aquesta superfície per afavorir l'aportació d'humitat a aquesta zona. Mai no es va arribar a realitzar.
Temps després, davant la necessitat d'un aulari d'infantil al col·legi Pou de la Muntanya, es decideix que el lloc idoni per a la seua construcció és... a penes 4 metres de Joan!!!, en lloc dels 27 metres que estableix la fitxa de protecció.
Amb tot això, es pot intuir una greu afecció d'aquestes obres al sistema radicular de l'arbre, però no contents amb això i posats a complir tots i cadascun dels punts del decàleg “10 maneres d'acabar amb un arbre”, fan un farcit de la base del tronc de més de mig metre d'alçada per assegurar-se que la podridura en aquesta zona compleix la seua sinistra funció. Recordem que l'única part d'un arbre habilitada per estar baix terra són les arrels i és difícil de comprendre, des del coneixement, que una premissa tan bàsica haja sigut vulnerada.
I ja finalitzant, recordar que Joan és un arbre de fulla caduca -compte amb el detall- i que una de les seues branques principals sobrevola àmpliament la coberta de l'aulari, la qual imagino dotada dels corresponents desguassos. M'aventure a pronosticar una futura intervenció en aquesta branca per pal·liar els problemes d'humitats i goteres derivades de les múltiples obstruccions…i això, al temps.
I com afectaria això el futur immediat de Joan? Bé, a Joan se'l protegeix perquè compleix uns dels requisits imprescindibles, que és superar els 25 metres de diàmetre de la copa segons l'article 4 de la Llei 4/2006. Del 19 de maig, de la Generalitat, i podria ser -dic, podria ser- que eliminar aquesta branca en un futur podria deixar-lo fora del Catàleg d'arbres i arbredes monumentals i singulars d'interès local de Dénia, aplanant així el camí a un possible adéu definitiu.
Joan és un arbre protegit en sòl públic, i no només no s'ha implementat cap acció que repercutisca en la millora de les seues condicions, sinó que, per contra, s'han dut a terme tota una sèrie d'intervencions dirigides a posar en perill perillós la seua vida, dit la qual cosa es plantegen les següents interrogants: si se li està fent això a Joan impunement, a la vista de tothom i amb el beneplàcit de totes les autoritats. Quin futur els oferirà a la resta d'arbres del Catàleg ? Què podem esperar que li passe al ficus de la Mistelera o al garrofer de la Venda de la Posa, per posar-ne un exemple? Es contempla potser una partida pressupostària que cobrisca aquestes necessitats?....En definitiva, de què serveix el Catàleg llavors?