• El Laboratori Marí (MarLabUA-Dénia) de la Universitat d'Alacant constata la necessitat de crear Àrees Marines Protegides (AMP), tant per assegurar la persistència de la pesca com per millorar els rendiments pesquers
• "Si volem assegurar-nos el futur de la pesca, cal crear reserves marines en un terç del mar, es pescarà més i amb menys esforç"

La Direcció General de Pesca de la Conselleria d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat Valenciana, en el marc del programa Operatiu Espanyol FEMP ha finançat el projecte OBSERMAR Dénia-Xàbia de la Universitat d'Alacant en el si de la convocatòria del Grup d'Acció Local de pesca de la Marina Alta (GALP La Marina). Aquest estudi es realitza tant al campus de Sant Vicent del Raspeig com a les instal·lacions del Laboratori Marí UA-Dénia, el que anteriorment s'anomenava Estació Científica Montgó-Dénia. Aquest laboratori depèn de l'Institut Multidisciplinar per a l'Estudi del Medi Ramon Margalef de la Universitat d'Alacant, que aglutina més de 50 doctors en diferents disciplines científiques, des de la biologia molecular, la genètica, la biologia pesquera i l'ecologia marina i terrestre, la contaminació, la geologia o les matemàtiques aplicades, entre d'altres.

El projecte OBSERMAR Dénia-Xàbia analitza multitud de paràmetres, des de qualitat de l'aigua, passant per l'abundància de diferents espècies d'interès comercial, i després de nombroses immersions fent censos visuals de peixos tant a la Reserva d'Interès Pesquer del cap de Sant Antoni com a zones situades al nord, com la platja de les Marines a Dénia, o del sud, com la badia de Xàbia i el Portitxol, s'ha constatat l'Efecte Reserva d'aquesta àrea protegida sobre nombroses espècies de peixos, tant sobre aquelles d'interès comercial com sobre d'altres que són part de l'ecosistema marí i serveixen també com a aliment d'espècies de peixos que tenen interès comercial.

Les xifres

Entre els resultats obtinguts destaca que dins de la reserva hi ha 17 espècies de mitjana per transecte, davant de les 12 espècies de fora de la reserva i una abundància i pes total d'exemplars també més gran. Els resultats mostren que fora de la reserva hi ha 300 individus cada 100 m² i fora de la reserva 600 cada 100 m², i si ens centrem en el pes total dels peixos, fora de la reserva oscil·len entre 0,1 i 0,5 kg de peixos/100 m², però dins de la reserva arriba a valors de 3.3 kg/100 m². A més, els individus dins de la reserva són entre un 50% i un 200% més grans que fora de la reserva.

Les espècies més comunes trobades dins i fora de la reserva van ser la castanyola (Chromis chromis), una espècie que forma grans grups, de fins a 300 individus, i la donzella (Coris julis). Respecte a les espècies comercials de major interès, es van identificar nou espècies dins i tan sols entre 4 i 6 espècies fora de la reserva, incloent el déntol, pargo, orada, corvina, xerna o morrut, i la seua presència és 12 vegades superior dins que fora.

Aquests resultats reforcen la necessitat de crear Àrees Marines Protegides (AMP) amb zones de reserva integrals de pesca com la del cap de Sant Antoni, tant per assegurar la persistència de la pesca i millorar els rendiments pesquers fora de les zones de reserva com per preservar àrees amb un ecosistema marí el més intacte possible per afavorir activitats d'esbarjo com el busseig recreatiu i la investigació.

L'efecte reserva provoca que en aigües properes a les protegides es pesque fins a cinc vegades més que abans de crear una reserva i es basa a mantindre individus molt grans dins de les àrees protegides. A més, un increment en l'àrea de no pesca de la Reserva del Cap de Sant Antoni generaria més repoblació en zones limítrofes i conseqüentment captures més grans. Aquests individus molt grans que es desenvolupen a l'interior de l'àrea protegida tenen una capacitat reproductiva molt major que el mateix peix en individus xicotets o mitjans, per la qual cosa si es pretén recuperar capacitat productiva al mar cal assegurar que es manté una part de la població de peixos amb grans talles, i l'única manera d'assegurar-ho és mitjançant la creació d'aquestes àrees marines protegides.

Les reserves reserves marines d'interès pesquer haurien de ser prou grans, al voltant de 1.000 hectàrees per a reserves costaneres, i que ocupen entre el 10 i el 30% del territori marí. Dins d'aquestes àrees de reserva es podrien fer algunes captures selectives amb determinats arts que no comprometen els grans individus de les espècies objectiu.

El Laboratori Marí (MarLabUA-Dénia)

Al Laboratori Marí de la Universitat d'Alacant a Dénia es desenvolupen tasques de recerca multidisciplinària amb més de 30 investigadors de diferents disciplines científiques, tant de la Universitat d'Alacant com d'altres centres i universitats nacionals i internacionals. Compta amb el suport de diferents institucions com la Generalitat Valenciana a través de projectes i iniciatives de diferents conselleries, en especial la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Infraestructura i Territori i la Conselleria d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, o l'Ajuntament de Dénia.

Desenvolupa projectes de recerca aplicada, principalment marins, en convocatòries del Pla Nacional de Recerca, Fons Europeu de Pesca FEMP-DG Pesca de la Generalitat Valenciana, el projecte ThinkInAzul-Next GenerationEU de la Conselleria d'Educació, Universitats i Ocupació. Compta a més amb la col·laboració d'entitats socials i empresarials com Varadero Port Dénia, El Portet de Dénia, la Marina de Dénia, la Fundació Baleària o la Taula Portuària de Dénia.