• S'espera que en uns anys el taller de fosa de metalls de l'Edat de Bronze trobat en aquesta zona costanera siga visitable i un reclam turístic més de la localitat
• Es creu que aquest antic taller, en el qual es fabricaven xicotetes peces com agulles o punxons, estava vinculat amb el comerç marítim que venia del sud de la Península
• La museïtzació del jaciment "no només originaria enriquiment econòmic, sinó també patrimonial"

Treballs en el jaciment del Cap Prim de Xàbia.

La museïtzació serà l'últim pas per al jaciment arqueològic de fa més de 3.000 anys descobert recentment al Cap Prim de Xàbia. És la màxima aspiració de l'arqueòleg municipal Joaquim Bolufer i la resta de professionals –Joan de Déu Boronat, Marc Aureli Esquembre i Ferran Lloret– que han treballat durant més de dues setmanes en una campanya d'excavació que ha evidenciat l'existència d'un taller de fosa de metalls de finals de l'Edat de Bronze, entre el 1700 i el 1800 abans de la nostra era.

Tot i que els treballs no han fet més que començar –es tracta de la primera campanya–, Bolufer ha revelat a La Marina Plaça que l'objectiu final és fer d'aquest espai una zona visitable. L'entorn de per si, enclavat entre la badia del Portitxol i la dels Caletes de Xàbia, és preciós. "No cal tindre molta capacitat intel·lectual per vore que és una joia". Nombrosos senderistes visiten cada any els camins que discorren pel cap i que acaben en unes impressionants vistes. En els dies més clars fins i tot es pot vore l'illa d'Eivissa des d'aquest punt.

La museïtzació del jaciment seria un reclam turístic més per a la localitat, com passa en altres municipis com El Campello, on l'Illeta dels Banyets s'ha convertit en un referent. Podria generar moltes sinergies, ja que, com ha apuntat el director del Museu Soler Blasco, "no només originaria enriquiment econòmic, sinó també patrimonial". A més, si no es cuida, es podria fer malbé. "Aquests treballs són necessaris perquè no es perda un patrimoni que és de tots els xabiencs".

Una de las cates arqueològiques.

De moment, el futur museu és només una quimera. No hi ha cap termini fixat i abans s'han de dur a terme diverses campanyes i sondejos més. Però amb la bona voluntat que destaca Bolufer de la Regidoria de Cultura de l'Ajuntament, creu que algun dia podrà ser una realitat. Ara, i fins als pròxims treballs –probablement en el mes de gener o febrer de 2019–, es taparan les cates i es protegiran les estructures.

Un taller metal·lúrgic de més de 3.000 anys

Les cates realitzades durant aquestes dues últimes setmanes pels arqueòlegs, voluntaris i membres de l'associació Amics del Museu de Xàbia (AMUX), han confirmat l'existència del que probablement era un forn de fosa de metalls de l'Edat de Bronze. Segons Bolufer i Boronat, aquesta troballa és de gran rellevància ja que els assentaments amb activitat metal·lúrgia són veritablement escassos al País Valencià.

Es creu que aquest antic taller, la funció principal del qual era la fosa d'objectes de metall rebutjats per a la seua reconversió en xicotetes peces com punxons o agulles, estava vinculat amb el comerç via marítima que venia des del sud de la Península, on la siderúrgia tenia un paper molt important.

L'arqueòleg Joan de Déu Boronat organitzant las peces trobades.

Els arqueòlegs han trobat a les cales, a més de motlles utilitzats per donar forma a les peces de metall, restes de recipients ceràmics que servien per a l'emmagatzematge de gra i aliments o per a coure. Tan sols quatre peces presentaven elements ornamentals, per la qual cosa es pot dir que la majoria dels atuells tenien una funció utilitària i no decorativa. També han aparegut restes de fauna domèstica, aliment dels habitants de l'assentament, així com petxines i cargols perforats, el que indica que les utilitzaven com collarets.

Una de les curiositats d'aquesta troballa és que un dels trossos encaixa amb una peça ceràmica que guarda el Museu Soler Blasco, donació de la família Segarra Llamas.