• Així eren els dies de Sant Jaume del franquisme i principis de la democràcia quan la banda de música acudia al costat de el més selecte de la societat local a la celebració de l'aniversari de Gerhard Bremer, oficial de les SS acusat de crims de guerra
• Memòries de Vicent Grimalt, llavors membre de l'entitat musical: "Ens recollien en Mercedes per anar als apartaments i ell ens rebia sempre amb el seu uniforme de les SS. Un dia vaig vore una foto seua amb Hitler. Sempre es va dir que des de l'embarcador escapaven nazis a Sud-amèrica"
• Darrere de les celebracions, s'amagaven hitlerians que mai van abjurar del seu passat, pròspers negocis amb el beneplàcit del franquisme i organitzacions que ajudaven a criminals de guerra fugitius a fugir a latituds segures

Una foto d'un valor històric incalculable: la banda de música actuant en el complex de bungalous de Gerhard Bremer. Fotografia: Agrupació Artístic Musical de Dénia.

Qualsevol dia de Sant Jaume de la dècada de 1970. És doncs 25 de juliol i, evidentment, fa calor. Els membres de la Banda de Música de Dénia esperen que s'òbriguen unes grans portes de ferro situades en un paratge de Les Rotes. Els acompanyen el més selecte de la societat local de l'època. Gent important. Després d'un temps d'espera, les portes s'obrin. I Gerhard Bremer, envoltat d'altres convidats, alguns alemanys, els seus treballadors del poble i la seua dona, somriuen. No és per a menys. És el seu aniversari. I mentre rep als seus convidats, la banda, que per això està, comença a tocar.

«Bremer ens rebia sempre amb el seu uniforme de les SS: recorde les calaveres de la gorra. La seua dona, moltes vegades, vestia de bavaresa». Vicent Grimalt, actual alcalde de Dénia, era llavors membre de la banda de música i va acudir a aquelles sumptuoses festes d'aniversaris entre 1971 i 1980: «Venien a la plaça del Convent a recollir-nos amb Mercedes i feien tots els viatges que feren falta. En una època en què a Dénia el que hi havia era sobretot 600, per a xavals de dotze o tretze anys com teníem alguns pujar a un Mercedes.... era tot un esdeveniment».

L'estada durant dècades de Gerhard Bremer i la seua família a Dénia no és cap exclusiva.

Investigadors sobre el destí dels fugitius nazis durant la Segona Guerra Mundial, com el periodista català Joan Cantarero i el seu imprescindible La petjada de la bota, publicada el 2010, novel·listes com Clara Sánchez o historiadors locals com Vicent Balaguer, així com bastants veïns, han relatat durant les dues últimes dècades la presència de criminals de guerra de l'Alemanya de Hitler en la capital de la Marina Alta, protegits per la dictadura franquista. A Dénia, Bremer va ser potser el més destacat. Però no l'únic, com vorem.

Bremer. Fotografía: askamedium

Nascut el 1917, Gerhard Bremer va ser un oficial de les Waffen-SS que va participar en la invasió nazi de Polònia, els Balcans i França. En concloure la guerra, va estar empresonat des del 1948 fins al 1954. Després, amb la seua dona, va emigrar a Dénia i va fundar un dels primers complexos turístics del turisme recent de la ciutat, el Bremers Park Bungalows, en un paratge tan idíl·lic com podia ser Les Rotes abans de qualsevol indici de massificació urbanística. Bremer va viure en un lloc bonic. I va viure bé.

El complexe en els anys cinquanta. Al fons, el mar de Les Rotes. Fotografia: Juan Pedro Pachés. Dénia Antiga.

Les festes d'aniversari que celebrava cada mes de juliol precisament en el Bremers Park així ho testifiquen. Grimalt evoca que «hi havia safates de menjar i trinxadores per molts dels llocs del complex». Hi havia també beguda en quantitats generoses.

En honor a l'amfitrió, la banda interpretava els pasdobles i peces de Wagner com el Cor dels Pelegrins (en aquesta autèntica catàstrofe cultural que ha suposat que músiques tan meravelloses com aquest cor haja acabat associada al nazisme). Per la seua banda, Lluís Ronda, que l'octubre de 2014 va publicar en La Marina Plaça l'article Dénia, refugi nazi, afegeix que la música sempre concloïa amb l'himne a Dénia. Després començava el banquet. Als membres més joves de la banda els tractaven bé: no només els deixaven menjar el que volgueren; també banyar-se en la piscina, rememora Grimalt.

Font: ansichtskarten-center.de/spanien-unsortiert

No només eren festes

Ja fora de perill a Dénia, després d'haver superat la derrota alemanya en la guerra, les indagacions judicials dels Aliats i la presó, Bremer mai va abjurar de les seues creences nazis. Això de l'uniforme en els seus aniversaris ho demostra. Grimalt recorda a més com un dia que va accedir a la casa particular del matrimoni -que es trobava en la mateixa urbanització, però un tant separada dels bungalous i la piscina- el va deixar impressionat comprovar una foto de Bremer amb Hitler. Que per llavors ja es sabera tot sobre l'holocaust no li feia vergonya a l'amfitrió.

Però no només això. Bremer i altres nazis que van estar a Dénia no es van dedicar només a la bona vida, als aniversaris i als pròspers negocis baix el paraigua de la jerarquia franquista. En aquesta costa van exercir activitats menys innocents. Encara hui en dia, des del passeig de les Rotes, al qual donava un dels murs del complex, poden observar les restes d'un embarcador «des d'on s'afirmava que partien llanxes cap a vaixells que esperaven a alta mar per traslladar nazis pròfugs a un lloc segur», afirma Grimalt.

Tram de Les Rotes al qual donava el complexe dels bungalous en una imatge actual.

Brindis per Hitler

El complex dels Bremer no va ser l'únic lloc de Dénia que es va dedicar a aquestes activitats en auxili de pròfugs del nazisme. Un altre lloc ben conegut és l'antiga Casa Finita, coneguda com Casa dels alemanys i que hui és l'hotel Palau Verd. Va ser allà on Cantatero en companyia de Balaguer va presentar el seu llibre l'any 2010. Doncs bé, aquest lloc va ser investigat per les policies de la República Federal Alemanya i d'Àustria en sospitar que allà s'organitzaven trasllats d'oficials de les SS per trobar-los una residència fixa en altres llocs del país, com Màlaga o Balears i fins i tot Sud-amèrica. També a Casa Finita es celebraven brindis cada 20 d'abril per commemorar el naixement de Hitler, com subratlla Ronda.

Grimalt recorda per la seua part que en els aniversaris en Bremers Park sempre hi havia alemanys, tot i que per raons lògiques d'edat no pot precisar quins vincles tenien amb el passat nazi. Tant Balaguer com a Ronda van corroborar que un altre dels assidus de les Rotes era Otto Skorzeny, qui va tindre un paper primoridal en la Segona Guerra Mundial: va ser l'encarregat de l'operació per alliberar Mussolini al Gran Sasso quan el Duce era presoner dels aliats, va participar en la contra de les Ardenes i després de la guerra va ser un dels fundadors d'Odessa, organització encarregada d'ajudar a antics membres de la SS a fugir a altres països.

Skorzeny amb Hitler. Fotografia: Pinterest.com

Si bé Skorzeny residia a Madrid, on segons l'historiador Javier Larrea es dedicava a negocis impulsats per la seua amistat amb jerarques del règim com Carrero Blanco, la seua presència a Dénia està confirmada. Amo d'un físic molt peculiar -li deien cara tallada per una cicatriu que li creuava el rostre-, Balaguer afirma haver-lo vist prendre alguna cervesa a Bremers Park en els anys seixanta.

Fins als albors de la democràcia

Aspecte actual de la porta del complexe Bremer.

Ara bé, en les festes de Bremer no només hi havia alemanys. També veïns de Dénia. Durant els anys de prosperitat del negoci, molts deniers van treballar per a ell com xofers, pintors, cambreres, obrers o criats. Això sí, com va subratllar Balaguer, durant la dictadura, no deixava de ser un tema tabú en el poble, perquè aquells devots de Hitler estaven protegits per les autoritats franquistes.

Sorprèn més que els aniversaris de Bremer se celebraren amb la implicació d'una part de la cúpula sociopolítica local fins a una data tan tardana com 1980, ja en plena democràcia. Referent a això, Grimalt recorda que va ser el 1981 quan el director de la banda, Pep Sendra, va decidir que l'entitat ja no participaria més en aquelles efemèrides en honor de Bremer: "Va dir que era una cosa que no podia acceptar". També evoca l'ara alcalde de Dénia el malestar de l'entorn del nazi quan la banda es va negar el 1989 a acudir al funeral de Bremer al cementiri de la ciutat.

Làpida del matrimoni Bremer en el cementiri municipal de Dénia. Juan Pedro Pachés: Dénia Antiga.

Els nazis que van estar a Dénia

Bremer no és l'únic nazi enterrat en el cementiri de Dénia. En la tomba número 12 es troben les restes d'Anton Galler, mort en la ciutat el 1995. El 12 d'agost de 1944, en la localitat italiana de Santa Anna di Stazzema, va ser el responsable de l'afusellament de 500 persones, entre elles dones i xiquets; després, va ordenar ruixar els cossos amb gasolina. Galler va ser detingut pels alemanys, però un error burocràtic va provocar que poguera fugir a Espanya en la dècada dels 40 i instal·lar-se en una casa de la partida de la Florida de Dénia.

Galler. Fotografía: BBC.

Un altre personatge amb presència a Dénia va ser Johannes Bernhard, d'una gran importància jeràrquica en el Tercer Reich. Mediador entre Franco i el règim nazi, va ser un dels creadors de la terrible Legió Condor, que va bombardejar Guernica. Després de la derrota de l'Alemanya nazi, Franco li va agrair els serveis prestats regalant-li a Dénia una vila valorada en 125.000 pessetes de l'època que Ronda situa com el Mas d'Oliver.

Si bé la seua obsessió per la possibilitat de que espies jueus l'assassinaren el va portar a exiliar-se més tard a l'Argentina, alguns investigadors asseguren que va ser Bernhardt el responsable que Bremer acabara a Dénia.

La possibilitat que a la capital de la Marina Alta acudiren jerarques nazis encara més destacats pels seus crims entra ja en el terreny de les hipòtesis. Algunes investigacions han apuntat a la presència d'Aribert Heim, més conegut com el carnisser del camp de concentració de Mauthausen.

I fins i tot a la de Martin Bormann, lloctinent del propi Hitler i un dels seus acompanyants durant els últims dies del búnquer al Berlín assetjat de 1945. Aquesta última tesi sembla descartada: investigacions com la d'Antony Beevor en Berlín 1945: La caiguda asseveren que Bormann va morir a mans de soldats soviètics a les poques hores d'escapar del búnquer.

Les empremtes del nazisme de Dénia en l'actualitat

Clara Sánchez amplia la seua denúncia literaria sobre els nazis amagats a Dénia. La Marina Plaça. Octubre 2016
El retiro dorado de los nazis. Joan Cantarero. El Pais. Maig del 2010