• El documental del cineasta denier Jose Gayà, Quan les gotes es fan pluja, que mostra les esquerdes del nostre sistema a través de diferents moviments ciutadans -dos d'ells en la Marina Alta-, ha donat ja la volta al món després de només uns mesos de recorregut
• Gayà ja té entre mans diversos nous projectes que prompte voran la llum. I tots, excepte un, tenen un factor comú: la comarca de la Marina Alta és el seu escenari i els seus pobletans són els protagonistes

Fragment del documental: Manifestació d'estudiants de la Marina Alta.

Des que La Marina Plaça li va fer una entrevista el passat mes de febrer al cineasta denier Jose Gayà amb motiu de l'estrena del seu últim documental anomenat Quan les gotes es fan pluja, ha plogut molt -en sentit figurat-. Amb una trajectòria de més de 15 anys dedicats al documental de caràcter social, el director i realitzador de cinema de la Marina Alta, va decidir tornar a la seua terra natal -esta vegada establint-se a Pedreguer-, després d'estar més d'una dècada rodant documentals per tota Amèrica Llatina, per a desenvolupar el seu últim treball.

El documental, que es va estrenar el dia 10 de desembre (Dia dels Drets Humans Internacionals) i que mostra les esquerdes del nostre sistema a través de diferents moviments ciutadans -dos d'ells en la Marina Alta-, ha donat ja la volta al món després de tan sols uns mesos de recorregut.

Un recorregut de pel·lícula

Per a la seua estrena, el Col·lectiu Mirades va realitzar una intensa gira al gener pel territori espanyol per a presentar-lo, abans que res, als protagonistes. "Només el vam estrenar, el que vam fer va ser fer una ruta per les zones on ja havíem rodat, és a dir, on els moviments socials van participar directament en el documental" per a "vore si als protagonistes del documental -que és una cosa que fem sempre des de fa deu anys- els agradava", explica a este diari el propi Jose Gayà.

L'estrena va ser a Gamonal, Burgos, per una causa major: "els companys ens van demanar suport perquè anaven a desallotjar un Centre Social, estava la cosa moguda i volien fer l'estrena ja. Els va encantar i després vam fer un recorregut per tots els llocs que van participar en el documental i altres que no ", explica Gayà.

Després van seguir Madrid, Catalunya, País Basc, Marinaleda, Sevilla, Jaén, Jódar i... com no, la Marina Alta, on a finals de gener d'any el documental es va projectar en set localitats diferents. Però el film no s'ha volgut conformar amb mostrar-los únicament als espanyols les lluites socials de molts dels seus conciutadans, i ha apostat per eixir del país i difondre la nostra realitat en altres llocs del planeta.

Des dels Estats Units (Nova York i Washington) fins a Veneçuela (Els Andes i Caracas), amb la paradoxa que això suposa, passant per Portugal i el Regne Unit (Manchester), esta última destinació el mes de desembre, on els han convidat a anar a l'Institut Cervantes. I, per si això fóra poc, el documental també ha sigut emès diverses vegades en Telesur (cadena coproductora) en horari de màxima audiència, el que suposa que són "centenars de milers de persones de tot Amèrica Llatina i Espanya mirant el documental".

A més, Quan les gotes es fan pluja ha sigut nominat en nombrosos festivals de cinema internacionals de Romania, Buenos Aires, Londres, Xile, dos de Colòmbia, Miami i Los Angeles. En el cas d'este últim, ha obtingut el premi al Millor documental del mes de maig en el 'Los Angeles CineFest', un festival online el jurat del qual està compost per tècnics cinematogràfics de la indústria de Hollywood. Després de fer-se amb el guardó del mes de maig, participaran en la "finalíssima", on van els millors documentals de cada mes.

Tot això malgrat una dificultat afegida: "en treballar amb baix pressupost i no poder destinar una partida per a la difusió, en molts festivals internacionals potents en els quals cal pagar la inscripció, no hem pogut invertir". Ara mateix, segons Jose Gayà, la productora té altres necessitats més urgents a què destinar capital, com ara la compra i renovació de l'equip tècnic.

[vimeo id="147946381"]

La Marina Alta, escenari de futurs projectes

El cineasta denier ja té entre mans diversos nous projectes que prompte voran la llum. I tots, excepte un, tenen un factor comú: la comarca de la Marina Alta és el seu escenari i els seus vilatans són els protagonistes de les històries que, com sempre, atresoren un vessant social. Perquè, segons Gayà, "la nostra energia, el nostre treball i la nostra creativitat van enfocats a la transformació de la societat per a fer una societat més justa, més lliure i més democràtica; amb un tema central transversal, com és la defensa dels drets humans, la cultura de la pau i la protecció i defensa absoluta de la natura com a mitjà de vida".

Mercat del Riurau de Jesús Pobre.

Un dels projectes que Jose Gayà està ultimant és un documental sobre el mercat del Riurau de Jesús Pobre. "Tracta de la seua autoorganització i autogestió, sobre els llocs de treball que dóna, el seu caràcter social i de compartir, amb productes autòctons de la terra...", comenta el director. "Falta l'últim del rodatge i començar a editar, i d'ací eixirà un documental d'uns 20 o 25 minuts aproximadament", que serà estrenat, com vaticina Gayà, en gener o febrer de 2017.

D'altra banda, també té entre mans un treball de dimensions més xicotetes, però amb una història realment potent sobre una parella de xiques lesbianes de la Marina Alta a les quals se'ls ha negat el registre del seu tercer fill en comú. "Hem fet ací un documental molt reivindicatiu, senzill i bonic sobre la seua història. El documental es dirà Hi havia una vegada una injustícia", avança el seu creador.

El tercer, titulat Un poble, una música, recopilarà la tradició de la comarca en forma de cançons populars cantades per un grup de dones majors d'Orba. "Farem un documental recollint esta saviesa parlant amb la banda m,unicipal del poble. Volem fer uns arranjaments musicals amb ells per a les lletres de les cançons populars i s'acabaria tot amb una festa popular en el poble amb música i les dones cantant les cançons".

L'últim dels treballs que, diu Gayà, va acceptar la passada setmana, consisteix en un bescanvi amb un amic seu. Xavier, que és agricultor ecològic des de fa 25 anys i és un dels impulsors del mercat de Jesús Pobre, vol fer un documental d'uns 15 minuts sobre herbes autòctones comestibles de la Marina, on s'expliquen les seues propietats. Amb este acord entre "col·legues", Jose Gayà produirà un documental a canvi de "quatre mesos de menjar, tot el que vulga agafar del seu hort per a mi i per la meua família".

Per a fer front a estos projectes futurs, el director i realitzador denier comptarà amb el suport d'alguns organismes de la comarca. "Per al documental del mercat de Jesús Pobre sí que tenim part de finançament per part de l'organització del mercat, que aportarà alguna cosa, i segurament també per part de l'Ajuntament de Jesús Pobre; i per part d'Orba, igual, l'ajuntament ens donarà suport en la mesura del que puga", afirma.

A més, es mostra insistent a recalcar l'ajuda de quatre municipis de la Marina Alta en el seu anterior treball, amb els quals afirma estar molt agraït: "Pedreguer, Xàbia, Dénia i Parcent, per este ordre".

Pròxim treball estrella

Després d'un temps en què el cineasta havia tornat a la seua terra natal per a convertir-la en el plató dels seus rodatges, Jose Gayà amplia la seua visió i obri fronteres fora de la Marina Alta i fins i tot d'Espanya. Ja treballa en el seu pròxim gran projecte, un llarg documental en el qual, explica, "fa més de tres mesos que estem clavats al màxim en investigació i ja hem fet el guió". Intenta no anticipar-ne molt, però després de la insistència avança en exclusiva per a La Marina Plaça que tracta sobre "un tema molt actual i molt potent que abasta molts subtemes, entre ells els refugiats i la guerra i la pau".

Per a la seua realització, Gayà demana suport a aquells ajuntaments de la comarca més sensibles amb este tema: "volem ara començar a demanar suport, cooperació i finançament, perquè requereix una gran inversió per a generar valors que vagen a favor de la cultura de la pau i dels drets humans. Començarem, a partir de la setmana que ve, a tindre reunions amb ajuntaments de la comarca més sensibles amb la problemàtica de la guerra, els refugiats, el canvi climàtic, etc .; més sensibles amb els drets humans i la cultura de la pau per a intentar que ens donen suport".

Al·legat a favor de la cultura audiovisual

El cineasta i director del documental Quan les gotes es fan pluja transmet una última reflexió sobre la situació de l'audiovisual valencià, les dificultats a les quals s'enfronten dia a dia els treballadors del sector i el deure de l'estat de finançar la cultura a través del cinema:

El 95% del sector audiovisual del País Valencià està en l'atur. És difícil per a nosaltres fer documentals i, si a això li sumes que fas documentals socials per a generar uns valors pacífics contra el patriarcat, contra el racisme, etc., és més difícil fins i tot tenint en compte que el govern del PP ha fet unes retallades brutals en la cultura. Damunt, no els interessa finançar documentals més sensibles amb la població. Potser els interessaria fer un documental de Zara, però no un que defense els drets humans i la cultura de la pau.

Llavors tenim un problema molt greu: la gent de xicotetes productores que fem documentals de caràcter social i cultural necessitem moltes aportacions menudes per a poder treballar. I als ajuntaments més involucrats en el tema dels drets humans i la cultura de la pau els tocaria finançar este tipus de projectes de gent que som tots de la Marina Alta, pencaires i artistes, que a més ho fem en valencià, castellà i anglès.

És important que l'estat, en este cas els ajuntaments, invertisquen en una cultura de la pau i dels drets humans a través de l'audiovisual, que dóna feina a la gent de la comarca; gent jove que se'n va a altres llocs, altres països o fora de la comarca perquè no tenen forma de finançar-se. És l'estat el que ha de finançar la cultura, el contrari d'allò que diu Hollywood, que afirma que el cinema no és cultura, sinó que és un producte i que això l'estat no ho ha de finançar.